Quan les meves nebodes van veure els menjapijames que van fer la Cristina i l’Anna per en Tian i l’Elna, els van faltar cames per demanar-me’n un.
Quan va ser el sant de la Queralt, ja vaig tenir el regalet a punt… Es va sorprendre que només li donés el seu i em diu: i per la Jana? Això de ser bessones acaba sent sempre tot per duplicat i vaig decidir que a partir d’ara els faria els regals quan toqués…d’ una a una… així és que la Jana li toca esperar el seu… amb impaciència!! perquè sempre me’l demana 😉
De totes maneres li va agradar molt i el comparteix amb la seva germana…. de moment, és clar.
Ja fa més d’un any (com passa el temps!!!) li vaig cosir un conjunt per l’Íngrid, que en aquell temps li agradaven molt les Monster High… ara em sembla que s’ha fet gran i prefereix els cavalls 😉
Vaig tunejar-li un vestit i li vaig fer un conjunt d’arrecades i braçalet.
Què us sembla… monstuosament conjuntada!!! Espero que l’Ingrid ho disfrutés… un altre dia us ensenyaré el què li vaig cosir amb cavalls :))
Què faria jo sense la Noèlia?? La meva “mitja”… que diem les mestres. Aquest any he estat de moooooolta sort (i serà l’últim perquè ja em reincorporo a jornada sencera!!) És eficient, treballadora, amable, amb un sí i un somriure sempre als llavis… en fi… Un SOL!
Doncs res, que va ser el seu aniversari i em va fer il·lusió regalar-li una funda pel disc dur extraible que sempre porta amb ella. Si, sí, a més de música en sap un tou d’informàtica…ho veieu perquè us dic que he estat de sort?? M’ajuda amb tot!!!!!
Vaig triar una roba “d’informàtica” i una de “música” alhora simbòlic i conjuntat… no us sembla??
Espero que us hagi agradat tant com a mi. Un petó Noèlia!! i Mil gràcies!!
Feia temps que volia fer un bolso per tot portar, així és que vaig decidir-me per roba de texà. Aprofitant que era el sant de la meva cunyada n’hi vaig cosir un. Aquest és el resultat… a veure si us agrada…
Al Racó de la Júlia hi trobareu coses moníssimes!! És una artista!!
Veureu que està d’aniversari… Moltes felicitats per aquests dos anys de blog!!! Esperem que en celebris molts més i ens ensenyis moltes més cosetes de les que fas!!
I a més a més … de sorteig!!! un sorteig per totes les seguidores… que bé, oi? Doncs mireu, jo provaré sort!! Gràcies Júlia
Una altra de les cosetes que m’agrada fer… bisuteria amb resina!! Aquest collaret el vaig fer per la Cris, que pels que la coneixeu, ja sabeu que li encanta París! Aquí teniu l’enllaç de quan el va penjar els regals que li vam fer al seu blog
Espero que us agradi…. jo el trobo moníssim i té aquest toc “vintage” que ara es porta tant, oi??
Avui us vull ensenyar unes bosses de berenar que cosir per les meves nebodes preferides… La Jana i Queralt. Es van triar elles mateixes la roba i… com no podia ser d’una altra manera, van escollir cors. No tenen mal gust, oi?? Unes teles moníssimes!!
Aquesta vegada, vaig agafar els botons de lletres per estalviar-me d’aplicar els noms i la veritat és que queden ben divertits, oi?
A elles els hi va encantar i a mi em van fer contenta, a més són ben pràctiques per portar l’esmorzar a l’escola. I aquí les teniu… les tres princeses de casa!!
Després de molts mesos… el segon intent!
La idea del blog era poder fer entrades regularment però ja veieu… un fracàs!! Feina per aquí, nens per allà… sempre hi ha coses per fer i poc temps.
Avui us vull ensenyar una de les primeres labors que vaig fer: El meu ESTOIG per l’escola, que per cert, el vaig cosir amb la meva primera màquina: la “taca- taca” (nom que un dia vam posar amb les noies defilsicolors en honor al soroll que feia).
Gràcies als reis d’Orient la “taca-taca” va durar poc i la vaig jubilar!!!
Un estoig de música, no és estrany en mi, oi?? :))
Doncs… si alguna hora el veieu… el vaig perdre o me’l van pendre !!
Fins aviat!! (Això espero!!)
PD: M’he descuidat de dir que em va guiar l’Anna… gràcies!!
Quan va néixer la Júlia, li vam regalar una bosseta i unes tovalloletes per portar al cotxet, a la llar d’infants, al cotxe … o també per tenir-les a casa o a prop del canviador. La veritat és que la mida que tenen és ideal per quan són tant petitons.
En Tian i l’Elna van quedar molt satisfets perquè deien que a la Júlia li havien agradat molt i que li anirien molt bé per quan anés a Menorca…
– Tant petita pot volar cap a Menorca? – Deia l’Elna – en Tian de seguida ho va solucionar: – A l’estiu… ja serà gran! – I problema resolt.
Ara, pels que no ho sabeu la Júlia és de sang menorquina i catalana d’adopció! jajajaja (Una besada per na Maria i Toni, els superpapis!!! )
Avui és el Sant de’n Tian, mateix dia que Sant Martí… però aquest any ens hem quedat sense l’estiuet… 😉
No he tingut massa temps per cosir, així que li he fet una coseta ràpida i pràctica ja que només en té un i molt vellet… Doncs, sí, un buff, amb forro polar per un cantó (perquè sigui ben calentet) i una roba de tardor que tenia oblidada en el calaix per l’altre.
La veritat és que ara el veieu així… però l’hauré de retocar!!, doncs li he fet un pèl estret… Tot i que ell, tant bonifaci com és, m’ha dit: Mama em costa de posar i treure però em va bé, eh? És molt maco!
És un sol de nen, no creieu?
Els invents de la Maria, cosetes fetes artesanalment
