Quan les meves nebodes van veure els menjapijames que van fer la Cristina i l’Anna per en Tian i l’Elna, els van faltar cames per demanar-me’n un.
Quan va ser el sant de la Queralt, ja vaig tenir el regalet a punt… Es va sorprendre que només li donés el seu i em diu: i per la Jana? Això de ser bessones acaba sent sempre tot per duplicat i vaig decidir que a partir d’ara els faria els regals quan toqués…d’ una a una… així és que la Jana li toca esperar el seu… amb impaciència!! perquè sempre me’l demana 😉
De totes maneres li va agradar molt i el comparteix amb la seva germana…. de moment, és clar. 
Quina monada Maria! a més a més és molt pràctic! pobre Jana, quina espera més llarga…
Ohhhhh, amb el teu permís prenc nota d’aquest treball, perquè em sembla una preciositat!! Així què se’ns dubte faré un parell de menja-pijames pels meus nebots. Què repreciós el que li has fet a la Queralt!!
M’encanta Maria!!!
Hi there all, here every person is sharing these kinds of knowledge, so
it’s fastidious tto read this weblog, and I usd to visit this web site all the time.