Quan les meves nebodes van veure els menjapijames que van fer la Cristina i l’Anna per en Tian i l’Elna, els van faltar cames per demanar-me’n un.

Quan va ser el sant de la Queralt, ja vaig tenir el regalet a punt… Es va sorprendre que només li donés el seu i em diu: i per la Jana? Això de ser bessones acaba sent sempre tot per duplicat  i vaig decidir que a partir d’ara els faria els regals quan toqués…d’ una a una… així és que la Jana li toca esperar el seu… amb impaciència!! perquè sempre me’l demana 😉

De totes maneres li va agradar molt i el comparteix amb la seva germana…. de moment, és clar.